Hace una semana terminó uno de los eventos más importantes de cómic del país: el 32ª Salón Internacional del Cómic de Barcelona.
Lo más destacado fue el cambio de recinto para multiplicarlo por dos y tener más espacio evitando lo ocurrido en noviembre (Salón del Manga de Bcn) por falta de aforo y las largas colas de espera para entrar.
Según FICOMIC, las cifras de visitantes son las mismas del año pasado: 106 mil personas, pero la sensación que dió durante los 4 días para nada era esa. Al haber tanto espacio, todo quedaba muy repartido y los pasillos eran anchísimos, con lo cual no había aglomeraciones de gente en ningún lado.
Si por algo destaca el Salón del Cómic de Barcelona, es por la cantidad de autores que acuden ahí cada año, muchos repiten o llevan años asistiendo, otros son invitados excepcionalmente, pero lo que está claro, es que siempre hay colas de aficionados para conseguir una firma de su autor favorito.
Este año, la lista de invitados nacionales era enorme, pero hay que destacar a los autores internacionales que participaron en numerosos talleres, mesas redondas y encuentros con fans. Por mi parte, me llevé una firma y dedicatoria de Paul Jenkins (un amor de hombre, de verdad), guionista del cómic Fairy Quest que publica Ediciones Babylon.
En tema de exposiciones, coincidiendo con el centenario del inicio de la Primera Guerra Mundial, el Pabellón 1 de La Fira de Barcelona dedicó gran parte de su espacio a las viñetas bélicas con una macro exposición titulada "Cómics en guerra". También se celebró el aniversario de Batman, Lobezno y Popeye con sus respectivas exposiciones dedicadas a dichos personajes. Otra de las exposiciones en clave de humor fue "Por el derecho a sonreír" y ya por último, la de los ganadores de la pasada edición del Salón: Purita Campos, Miguelanxo Prado, Oriol Hernández y el fanzine Adobo.
Pero la realidad es que apenas pude disfrutar de esta edición del Salón del Cómic por problemas de salud y mucho cansancio, así que apenas asistí a dos sesiones de firmas: la de Paul Jenkins y Studio Kôsen y las presentaciones de editoriales de Planeta, ECC y Norma.
Pero la realidad es que apenas pude disfrutar de esta edición del Salón del Cómic por problemas de salud y mucho cansancio, así que apenas asistí a dos sesiones de firmas: la de Paul Jenkins y Studio Kôsen y las presentaciones de editoriales de Planeta, ECC y Norma.
Fotos cortesía del twitter de Pro Shôjo Spain
Doncs en realitat no van duplicar l'espai: era el mateix que pel Saló del Manga. On hi havia l'exposició de còmics en guerra era on al del manga hi havia la dels esports i per jugar a beisbol. Els estands d'editorials i botigues estaven al mateix espai que al del manga. El problema és que al del còmic hi havia moltíssims menys estands (preus dels lloguers, suposo), per tant semblava que s'hi podia circular millor. Però ja t'ho asseguro, perquè moltes botigues habituals no hi eren. :(
ResponderEliminarA banda d'això al del manga hi va més gent diverses vegades, i s'hi està més hores. El del còmic té molts visitants de diumenge que van a passar-hi una estona. I menys otakus disfressats amb disfresses enormes que molesten a tothom, també xD
Clar que van duplicar l'espai. Els anys anteriors el Saló del Còmic es feia al pavelló 8, i aquest any amb el 1 i el 2 era el doble de gran.
EliminarT'ho comentava per Twitter, però jo em referia a que la comparació que fas sembla que sigui entre el XIX Saló del Manga i aquest del còmic. Fixa't que dius que és per a evitar el que va passar amb l'aforament. En realitat deu ser cosa de preus de lloguer dels recintes. El Pavelló 8 era enorme i sempre he dit que s'hauria d'haver fet el del Manga allà. Però no, havien d'agafar l'1 i el 2, amb les seves formes estranyes i aquell envà terrible que provoca embussos.
EliminarD'altra banda no deixa de ser cert que també semblava més buit perquè hi havia menys estands.
Per cert, ho he mirat i tens raó, entre l'1 i el 2 fan més metres quadrats que el 8, però també és important com estan distribuïts. El 8 és diàfan, no hi ha parets ni columnes pel mig. Però suposo que era molt més car. No hi havia cap raó per canviar el del Còmic del 8 a l'1-2, si més no per aforament. No hi ha hagut mai cap problema. Al del manga el problema va ser el tipus de pavelló i que els otakus es fan notar més, amb les disfresses i la manera de moure's, que l'altre tipus de públic. Això, sumat a la mala organització, va fer que tot plegat petés.
ResponderEliminarPues es una pena que no pudieras disfrutar tanto del salón por tu salud T__T Mejórate y cuídate! Aun así, veo que lo pasaste bien :)
ResponderEliminar